
Quina primavera i quin estiu aquest any!. El bitxo que ha fet anar de bòlit al món sencer i ha estat especialment sever pel sector turístic del nostre país. Pels clients i per les empreses. El desconeixement de l’abast de la pandèmia ha significat una situació nova on ni experts ni governs sabien com resoldre les situacions, canviants a cada moment i en cada territori. Aviat va quedar clar que el problema era greu i que la solució seria a llarg termini.
Els ciutadans i les empreses turístiques ens vam anar adaptant a les mesures governamentals, d’un dia a l’altre i no hi havia dubte d’algunes conseqüències: els viatges es reduirien dràsticament i el territori de proximitat era una bona alternativa. Conviuríem bàsicament amb conciutadans. S’haurien de respectar les mesures de precaució: higiene, espais naturals, protecció personal amb mascaretes i distancies, equipaments preparats i amb aforaments reduits. I sobretot, la corresponsabilitat de compartir un problema invisible que podíem ser-ne afectats i potser transmissors involuntaris.
És cert que a la primavera al Càmping Natura, com a la resta del sector, ens va caure el cel al cim. Les perspectives de poder oferir els nostres serveis als clients habituals i als de vacances de setmana santa, ponts i estiu, tot trontollava. Igual que els clients, volíem la màxima seguretat i les disposicions del BOE, el DOG, les circulars de les associacions, tot plegat era tant confús com improvisat. Ens vam adaptar a una cursa de mesures ràpides i amb molt de sentit comú.
En aquestes circumstàncies, hem de remarcar l’esforç i enginy del personal i la comprensió i col·laboració de la gran majoria dels clients. Podem felicitar-nos d’haver superat una prova tan imprevista, feixuga i llarga en la que el mèrit d’haver pogut compaginar la seguretat amb el gaudi dels serveis que ofereix el Càmping i el seu entorn.

Tanmateix el Càmping feia goig!. Les ombres, la gespa, els jardins esclataven de natura. Les mesures higièniques i de protecció, de distàncies i les de relació amb els clients, s’hi van posar tots els esforços del personal, aspecte que no és sempre fàcil de gestionar.
Acaba l’estiu i anem cap a la tardor. És la temporada més especial per aquest territori. Torna la “normalitat” en el funcionament del Càmping. Això convida a gaudir de la serenor i la intimitat que ofereix ara el nostre territori, amb els boscos canviant els verds pels ocres, caminant per sobre les fulles caigudes dels arbres, passejant pels racons del poble o de la Fageda i al cap vespre, vora l’estufa o preparant una castanyada a les barbacoes.

?
Gaudir dels petits, delicats, autèntics i naturals detalls. Valorar encara mes, com en som d’afortunats si la salut ens acompanya. Serem una gran familia amb la vostra estada al Càmping, on estarem gelosos d’acollir-vos-hi.
danielt
Endevant i força!
Escrit mol curat