RCC7 – Puigsacalm per Bracons

Pujar el Puigsacalm des del Coll de Bracons, es la ruta mes freqüentada pels que volen fer el cim d`aquest emblemàtic puig de 1.515m. De fet, amb mitja jornada podem anar i tornar, tant si el fem sols com amb família. Tot i que “farem cames”, perquè el camí es costerut!.

Prendrem el vehicle al Càmping havent carregat poc la motxilla: una fruita o entrepà que ens menjarem al cim; aigua pel camí (tot i que trobarem una font), un bastó d`ajuda i el mòbil per fer fotos i, per si de cas… Si voleu anar mes tranquils, porteu també un GPS. Des de Les Preses anem cap a Joanetes i pujarem fins al Coll de Bracons. Estrany serà que no hi hagi algun altre vehicle aparcat..

ruta-puigsacalm_6

El camí neix al marge de la collada i ja anuncia que no tot seran flors i violes!: el primer tram guanya altura amb llestesa i convé dosificar les cames i els bufets. Aviat però, el camí decanta cap a ponent i es fa mes planer, en mig de una fageda. Llavors s` enfila cap la collada de Sant Bertomeu. En aquest punt hi ha un encreuament ben senyalitzat: a l`esquerra ens portaria cap al pic d l`Àliga i la vall del Ges. Al davant, ens conduiria a l`ermita de St. Bertomeu de Covidasses i a Vidrà. Nosaltres, girarem a la dreta per enfilar-nos per sender enmig de boscos que planeja fins a Font Tornadissa. Pel camí, sobretot a l`hivern, segurament trepitjarem neu, donat que, a les reconades, es conserven congestes fins la primavera.

Un glop d`aigua fresca de la font ens ajudarà a pujar els marges que ens situen als Rasos de Manter. Això ja es un altre paisatge: de muntanya autentica, amb remats pasturant i clapes d`herba arrencada que evidencien que un senglar buscava arrels. Des dels Rasos als peus del Puigsacalm, es un tram especialment agradable. Ens convé assegurar-nos d`haver tancat les portelles perquè els remats no surtin del seu espai: els conflictes territorials no son exclusiva dels humans…

De cop, veurem el pic del Puigsacalm damunt nostre!. Encara que podem estar fatigats, les cames guanyen amb ganes els pocs metres que ens queden per fer el cim. Calmats els bufets mes potents, copsarem la grandesa del lloc amb les vistes espectaculars: la Vall d`en Bas, el Càmping a Les Preses, la Zona Volcànica, l`Alta Garrotxa amb els Pirineus al fons, la plana de l`Empordà i el Mediterrani. Mes a la dreta, el Pla de l`Estany, el Gironès i la Selva interior. Amb permís de la boira, que sol enfilar-se pels Llancers i de la Plana de Vic, es contemplen clarament el Montseny i Montserrat.

Abans de fer el retorn, si disposeu de temps i ganes, es recomanable per un puja i baixa fins al Pic dels Llops, amb les seva forma de cúpula: segurament es el puig que gaudeix del perfil mes elegant i altiu de la serralada de Santa Magdalena. Per arribar-hi, sota mateix del darrer tram del Puigsacalm, hi ha el camí que ens hi portarà i ens tornarà al mateix lloc. Advertim de risc, en cas de vertigen.

Per tornar, farem la mateixa ruta, ara mes alegres per haver fet el cim del Puigsacalm i perquè ja sabem que ens ve baixada: tot el camí esta fresat i ben indicat. Nomes cal ser prudents en cas de pluja i fang. No menystingueu la boira, que pot aparèixer de sobte per la banda de Bracons.

Dit això: animeu-vos a pujar el Puigsacalm!.

Autor: daniel t.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *