LA FAGEDA D`EN JORDÀ, A LA TARDOR

Us tempto a gaudir d’un privilegi escàs: la transformació de la Fageda d’en Jordà en un santuari únic de colors i silencis que comença a la tardor, quan els freds més primerencs es deixen sentir en un dels millors patrimonis naturals de què
gaudim al país com és el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, el primer espai protegit pel Parlament de Catalunya, tot just recuperada la Generalitat estatutària.
Certament és un indret meravellós que gaudeix d’una trentena de petits volcans en una àrea humanitzada a l’entorn sud de la ciutat d’Olot. Passejar entre les terres volcàniques, les cingleres basàltiques i els boscos artigats és un plaer fàcil de gaudir pels ciutadans d’aquest país, que ho tenim a quatre passes. És una zona cuidada amb cura pels que viuen en l’àrea protegida i pels visitants que, a milers, descobreixen aquest indret de la Catalunya profunda, tan injustament arraconat,
malgrat la bellesa i la vitalitat que s’hi barregen.
Parlem del cor de la Garrotxa, on la tardor s’aparella fàcilment amb el seu caràcter reservat, prop de ser íntim, per a tot allò que s’estén entre el Pirineu i la plana de Girona, entre l’Empordà i el Collsacabra. Ací també es gaudeix de l’estiu, però menys
que a «marina». Tampoc no queda al marge la neu hivernal, però s’aferma de debò a quatre passes, al cim del Pirineu. La Garrotxa és al mig, amb una tardor que esprem tot l’encant d’una zona naturalment privilegiada per les actuacions dels
nostres avantpassats i l’ajut d’una cultura proteccionista, de valors paisatgístics, naturals i rurals.la-fageda-3-blog
La Fageda d’en Jordà és un dels indrets més rellevants de l’àrea protegida. Entre els volcans Croscat i el de Santa Margarida per llevant, la vall del Corb a ponent, el pla d’Olot al nord i les serralades Marboleny i Rocalladre al sud, hi trobem una espessa boscúria de faigs amb desenes de corriols que esquiven els tossols de pedra volcànica, enllaçant feixes cultivades i masies encara vives, habitades pels pagesos,
vertaders cultivadors del paisatge i també per afortunats propietaris de relíquies arquitectòniques.
Entre corriols i feixes, sota aquell tàlem natural de faigs, hi podríem endevinar desenes de nius d’amor de les parelles — garrotxines o no— que, seduïts per l’esclat natural del paisatge, s’animen a gaudir dels atractius que s’ofereixen ells mateixos.

La Fageda és així, i com l’amant que es deixa acaronar per qui l’estima, ofereix bellesa a cada racó, sota qualsevol arbre, al costat de qualsevol rocalla volcànica. No us reprimiu de gaudir- la, però sigueu gentils i corresponeu a la seva bellesa fràgil amb la delicadesa de la vostra carícia, sota el silenci d’un bosc màgic i amb la mirada complaent de les fulles a punt de caure.
El bell mig de la Fageda sempre és un tresor de natura. Però és ara, als vols de Tots Sants, quan fa el seu esclat més profund, quan els ocres combinen amb els vermells i verds i les fulles mortes converteixen els camins amb la més preuada catifa natural que es mereixen els nostres peus.
Som al lloc més exquisit al moment més solemne. Durarà una setmana i prou!. Ni us atreviu a entrar-hi amb vehicle!. Passegeu-hi a peu, amb bicicleta o amb els carruatges que s’ofereixen. Poc a poc, gaudint de l’esclat de colors i del silenci que us acompanya. Gaudiu-la des del cel, amb els globus que us enlairen o des del mirador de l’Àrea Recreativa de Xenacs. Entreu-hi dignament, com el convidat privilegiat que comparteix l’estima dels hereus a la relíquia més delicada.
Deixeu-vos seduir pel poeta Joan Maragall, que ara fa noranta vuit anys, li dedicava aquests versos:
Saps on és la Fageda d’en Jordà?
Si vas pels volts d’Olot, amunt del pla,
trobaràs un indret verd i profond
com mai cap més n’hagis trobat al món;
un verd com d’aigua endins, profond i clar;
el verd de la Fageda d’en Jordà.
El caminant, quan entra en aquest lloc,
comença a caminar-hi a poc a poc;
compta els seus passos en la gran quietud,
s’atura i no sent res, i està perdut.
Li agafa un dolç oblit de tot lo món
en el silenci d’aquell lloc profond,
i no pensa en sortir, o hi pensa en va:
és pres de la Fageda d’en Jordà,
presoner del silenci i la verdor.
Oh companyia! Oh deslliurant presó!

One Comment

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *